Museu i pastís

Tal i com ja us vaig explicar en Pol el dimecres pasat va anar d'excursió al Museu de Cera, l'objectiu ers estudiar "la por", a mi no hem sembla un tema  a tractar a la lleugera, doncs hi ha nens que realment tenen pors fortes i penso que depenen de com és "parli" a la classe del tema, o de les activitats que volteigin el tema, aquests nens poden passar-ho realment malament.

A mi personalment hem tenia preocupada perquè si ho recordeu el més de desembre havia d'anar "a la lluna" i no ho va fer... per què? doncs perquè ell deia que tenia por que seria fosc...que si el coet...en resum estava cagat... l'hi havien "inflat" tan el cap a l'escola de que pujarien en un coet i qüasi tocarien la lluna que no va voler "pujar" al coet perquè tenia por de morir-se, i a més havia d'anar fins al "coet" de nit!!! a en Pol la foscor li fa por, és dels nens que dorm amb el llum del passadís obert TOTA la nit...

Doncs sorprenentment la sortida va anar perfecte!!! s'ho va passar genial!!! la professora hem va dir que no havia tingut gens de por!!! o sigui que jo hem vaig quedar més tranqil·la i hem va servir per confirmar que el tema del viatge lunar estava mal muntat... i així vaig poder treurem l'espineta que tenia clavada, d'una frase que hem va dir la professora de l'altre P5 (i creadora del viatge lunar) " es que tanta sobreprotecció no els hi fa cap bé...les pors se superen, portal a la lluna i veuràs com se li acaba la por..". Jo sóc conscient que sovint (sense voler-ho) porto el Pol entre coto-fluix...però de que jo el vigili amb quatre ulls a que el nen estigui mort de por, angoixat, i no dornir tranquil per les nits hi ha una diferència...no?


Canvi de tema, el diumenge vam fer un pastís amb en Pol, el fem sovint perquè queda molt bo i és sencill però en aquesta ocasió en vam fer 
unes fotos perquè puguessiu veure com li agrada fer pastissos!!!! 
Us deixo les imatges...Fins al proper!!!

  
 

CONVERSES

Ja fa dies que vull escriure aquestes quatre ratlles, són d'unes converses que el Pol va tenir amb el seu pare, la primera era d'un dia que estabem a casa (però aquesta és repeteix sovint...):

P- Vaig a fumar, ara torno (el Cesc normalment fuma a la cuina o a la galeria)
Pol- Jooo pare... no fumis.... no saps que si fumes se't posaràn les dents negres?
P- ¬¬
Pol- Sí pare, sí... o potser a tú t'agradaria tenia les dents negres?
P- ...no...
Pol- doncs no fumis, home!!!

Ja he dit que aquesta conversa és repeteix sovint, normalment cada vegada que el Cesc vol encendre's un cigar i el Pol o veu... (així li fa pressió psicològica a veure si deixa de fumar ;P ).
Una altra conversa la vam tenir fa uns dies mentres anavem dins el cotxe, el Cesc hem comentava que feia dies que anava molt cansat i que no acabava de trobar-se bé jo li vaig contestar...

M- Doncs ves  a veure el metge a veure que et diu, o potser et demana una anlítica per...
Pol - Què és analítica?
M- Que et treuen sang com allò que et van fer t'en recodes ?
Pol- Sí. Pare doncs has d'anar al metge i punt! I si el metge et diu que t'has de fer una analítica ho fas i ja està..es una punxadeta i prou, però per estar bé has d'anar al metge ho entens?
P- Sí ja ....
Pol- Doncs fes el favor, fes cas al metge i a la mare siusplau!

El Cesc i jo ens vam quedar mirant-nos de reull i se'ns escapava el riure...en Pol havia volgut justificar-li al seu pare l'importància d'anar al metge quan cal, havia fet un "discurs" que no havia sonat imperatiu ni desagradable, sinó preocupat i responsable... ens va fer molta gràcia!!!


Avui han anat d'excursió a Barcelona al Museu de Cera a veure com anirà, jo de mentres estic aquí casa "patint" (quan se'n va d'excursió petixo molt perquè tot vagi bé, perquè no és perdi. (com que es tant despistat!!)...) ja us explicaré que tal l'hi ha anat!!!

PER FI CALMA...

Després d'uns dies de tempesta...per fi ha arribat la calma, que vull dir?, doncs que portavem com tres setmanes (o més!!!), amb bronques i discussions...en Pol havia arribat a insultar-nos i tot!!! (cap insult greu, tonto i burro, però suficient per marcar el "ja n'hi ha prou!!") el cert és que estava com desconegut... sempre ha tingut molt de geni i és molt tossut (ell sempre ha de dir l'ultima paraula...encara que no sigui la correcta). Doncs com deia després de la tempesta, fa uns dies (tres o quatre), sembla que les aigues s'hagin calmat... Jo diria que el punt en el que ell va notar que ja no podia estirar més la corda va ser un matí mentres és vestia i després d'insultar-me (per enèsima vegada) vaig agafar la motxilla d'anar d'excursió i li vaig començar a posar la seva roba...mentres li deia: "doncs si no t'agrada la mare que tens, et busques una altra mare i una altra família, avui et deixo a tú i la motxilla l'escola i a les cinc quan pleguis te'n vas amb la família que més t'agradi". Segurament no és gens pedagògic aquest procediment (com tans d'altres que faig) però ja no podia més, i des de llavors anem tranquils!! Alguna petita "discissió" tenim però molt lleu i no ens ha tornat a insultar més!!!... A veure quan dura!!!


És que educar no és fàcil (almenys per mi), has d'estar continuament a sobre de coses que sovint semblen tonteries però que per ells en aquesta franja del tres als sis anys són vitals...la relació amb els altres nens (allò típic de no pegar, ni insultar-se, ni pesigar, ni empipar...), el compartir els seus "tresors", el fer cas als adults quan et demanen una cosa (i no passar, o contestar), el que cada cosa té un moment (no és juga alhora de vestir, ...), ... i tantes altres coses de comportament... menjar asseguts bé, esperar que et toqui per parlar, dir gràcies, demanar les coses siusplau... En resum...que la "feina" de pares pot ser més complicada o menys tot depèn de la importància que li doni un mateix a aquests petits detalls que segurament marcaràn els nostres fills quan siguin grans. O no? Que n'opineu vosaltres?!

Apa avui toca filosofada!!! el proper post serà més divertit, paraula!

CARNESTOLTES

Avui fa qüasi una setmana que en Pol va cel·lebrar la festa de Carnestoltes a l'escola, aquest any vam trigar molt a decidir quina disfressa és posaria... Spiderman, robot, tortuga ninja finalment va triar la de DIMONI!! Sobretot complement indispensable la forca i les banyes (que feien llum!).

S'ho va passar super bé! aquí us deixo una imatge perquè pugueu veure'l, quan en tingui més ja us les penjaré!!

I vosaltres de que us veu disfressar???

UNA NOVA ETAPA

Si gent aquí comencem una nova etapa del blog, no perquè hagin de canviar els continguts sinó purament per una qüestió pràctica, després d'una mica més d'un any amb Blocat hem vingut cap aquí ...

Des d'aquí seguiré explicant les "peripècies" d'en Pol aquest xicotet de cinc anys que cada dia creix una mica i és va fen gran.

Per cert, algú sap com puc passar tots els post que tinc a l'altre bloc cap aquí? és que perdre un any d'aventures hem sap MOLT greu...